I continuem parlant de fenòmens socials a la xarxa. Recordeu que setmanes enrere vam parlar de HOAX i FAKES, el futur del comerç electrònic i curiositats diverses...
Avui ens centrarem en una de les tendències que més gent atrau, tot i que destaca no per la notorietat individual, si no per l’atracció col·lectiva i la força del grup...
Pareu atenció al següent vídeo:
Què és això? Ho havíeu vist alguna vegada?
És el que es coneix com a FLASHMOB.
Un Flashmob, traduït literalment d'anglès com "multitud instantània" (flaix: llampada, ràfega; mob: multitud), és una acció organitzada en la qual un gran grup de persones es reuneix de sobte en un lloc públic, realitza una activitat inusual i després es dispersa ràpidament.
Solen convocar-se a través dels mitjans telemàtics (mòbils i Internet) i en la major part dels casos, no tenen cap objectiu més que l'entreteniment.
Una de les particularitats d'aquestes "tribus temporals" és que no requereixen comptar amb el suport dels mitjans de comunicació per comunicar-se, coordinar-se i actuar de manera conjunta, ja que la seva comunicació funciona a través de xarxes socials virtuals. Són individus que recolzats per les tecnologies de la comunicació difonen missatges a les seves xarxes d'amics i coneguts, els quals fan el mateix fins a construir una gran cadena de comunicació, que és capaç de mobilitzar milers de persones.
Mireu, mireu…
El fenomen dels flashmobs va començar amb la publicació l'octubre de 2002 del llibre del sociòleg Howard Rheingold, "Smart Mobs: The Next Social Revolution". En aquest llibre l'autor predeia que la gent usarà les noves tecnologies de comunicació (Internet, telèfons mòbils) per a l'autoorganització. En juny de 2003 Rob Zazueta de San Francisco, després d'haver llegit les obres de Rheingold, va crear la pàgina web http://flocksmart.com en la qual per primera vegada els mobbers van començar a planejar les seves reunions.
Els flashmobs van començar com espectacles sense sentit, i es considera que l'única raó possible per organitzar aquestes trobades és la diversió. Els matisos socials i polítics converteixen els flashmobs en smartmobs. No obstant això, avui en dia a tots els esdeveniments socio-polítics d'aquestes característiques se'ls sol anomenar "flashmobs". És la manera més fàcil, operativa i menys perillosa de mostrar l'opinió pública o cridar l'atenció feia algun problema existent.
Fins i tot els programes de la tele s’apunten a aquesta moda, com ara els de Sé lo que hicisteis, que van celebrar els 700 programes amb una mena de flashmob en un centre comercial de Madrid
Què, heu participat alguna vegada en un Flashmob? Us animeu a crear-ne a Santa Perpètua?
Més informació:
Avui ens centrarem en una de les tendències que més gent atrau, tot i que destaca no per la notorietat individual, si no per l’atracció col·lectiva i la força del grup...
Pareu atenció al següent vídeo:
Què és això? Ho havíeu vist alguna vegada?
És el que es coneix com a FLASHMOB.
Un Flashmob, traduït literalment d'anglès com "multitud instantània" (flaix: llampada, ràfega; mob: multitud), és una acció organitzada en la qual un gran grup de persones es reuneix de sobte en un lloc públic, realitza una activitat inusual i després es dispersa ràpidament.
Solen convocar-se a través dels mitjans telemàtics (mòbils i Internet) i en la major part dels casos, no tenen cap objectiu més que l'entreteniment.
Una de les particularitats d'aquestes "tribus temporals" és que no requereixen comptar amb el suport dels mitjans de comunicació per comunicar-se, coordinar-se i actuar de manera conjunta, ja que la seva comunicació funciona a través de xarxes socials virtuals. Són individus que recolzats per les tecnologies de la comunicació difonen missatges a les seves xarxes d'amics i coneguts, els quals fan el mateix fins a construir una gran cadena de comunicació, que és capaç de mobilitzar milers de persones.
Mireu, mireu…
El fenomen dels flashmobs va començar amb la publicació l'octubre de 2002 del llibre del sociòleg Howard Rheingold, "Smart Mobs: The Next Social Revolution". En aquest llibre l'autor predeia que la gent usarà les noves tecnologies de comunicació (Internet, telèfons mòbils) per a l'autoorganització. En juny de 2003 Rob Zazueta de San Francisco, després d'haver llegit les obres de Rheingold, va crear la pàgina web http://flocksmart.com en la qual per primera vegada els mobbers van començar a planejar les seves reunions.
Els flashmobs van començar com espectacles sense sentit, i es considera que l'única raó possible per organitzar aquestes trobades és la diversió. Els matisos socials i polítics converteixen els flashmobs en smartmobs. No obstant això, avui en dia a tots els esdeveniments socio-polítics d'aquestes característiques se'ls sol anomenar "flashmobs". És la manera més fàcil, operativa i menys perillosa de mostrar l'opinió pública o cridar l'atenció feia algun problema existent.
Fins i tot els programes de la tele s’apunten a aquesta moda, com ara els de Sé lo que hicisteis, que van celebrar els 700 programes amb una mena de flashmob en un centre comercial de Madrid
Què, heu participat alguna vegada en un Flashmob? Us animeu a crear-ne a Santa Perpètua?
Més informació:
- Flashmob a la Viquipèdia i la Wikipedia
- MashFlob: The Worldwide Flashmob Community
- Barnamob: flashmob a Barcelona
- Las flashmobs más divertidas (www.neoteo.com)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada