El hacktivisme és definit pels propis hackers com l'acte de realitzar hacking i phreaking a la vegada, o el que és el mateix, crear tecnologia per tal d'assolir un objectiu polític o social.
- Quin son els seus ideals?
Fins el moment, el hacker solia ser apolític, donat que simplement ajudava i lluitava pels seus col·legues informàtics, per la llibertat de la informació o per ells mateixos. Però, poc a poc, l'actitud d'alguns hacker ha anat canviant. El primers en evolucionar van ser els portuguesos que hackejaren la pàgina del govern d'Indonèsia com a protesta pels abusos contra els drets humans. Desprès altres hackers atacaren directament els ordinadors del laboratori d'investigació de l'Índia, i així fins arribar a les accions que es realitzen avui en dia.
Els hackers de la “oldschool” no aproven aquest tipus de hacking ja que el consideren poc ètic i un abús de la informació i dels recursos de la xarxa. En canvi, els hacktivistes afirmen que l'activisme a través de la tecnologia s'ha de veure com un lleu mètode de la infoguerra i, per tant, no ha de ser criminalitzat sinó considerat una manera de protesta.
No obstant això, els hackers sempre han estat al costat de les causes socials i de les causes polítiques que consideren justes. Ells són qui posteriorment construiran “l'associació per les comunicacions progressives” o també dit (APC), que uneix a activistes de tot el món, i defineixen unes bases anarquistes, ajudaran a l'exèrcit zapatista, i crearan les manifestacions virtuals.
- Quants tipus de hacktivistes hi ha?
Existeix una gran quantitat de classes de hacktivistes diferenciades per diferents trets, però només anem a comentar tres tipus:
1- Per una part trobem els hacktivistes més pròxims als hackers tradicionals, aquests són simplement hackers anti-censura, creadors del famós aparell hacker “Back Orifice”. Dins d'aquest grup podem destacar la Legion of the Underground, que suposadament ataquen webs xineses o webs israelianes.
2- D'altra banda tenim un segon grup molt més intel·lectualitzat i molt més compromès políticament, actuant tant en el terreny virtual com en el real. Aquí destaquen grups com els britànics Electrohippies, que treballen principalment amb la causa zapatista, la causa d'artistes europeus o la llibertat d'alguns dels seus membres empresonats. Dins d'aquesta classe destaca el grup Critical Art Ensemble i, sobre tot el seu llibre “Electronic Civil Desobediencie”, en el qual constaten que el poder ha canviat de lloc: abans estava en el carrer i ara es al ciberespai; per tant, les protestes hauran de traslladar-se allí, seguint les mateixes tàctiques de desobediència que en el món real, segons ells: “Ofendre i bloquejar”.
3- Finalment trobem un tercer grup que està més centrat en la unió d'acció i art a través de la xarxa, són els anomenats net-art. Aquests es dediquen bàsicament a modificar pàgines web deixant en compte del contingut original una mena d'obra d'art, sol ser un dibuix, al qual ells anomenen ciber-graffitti, un text, etc. Aquest grup segons els seus principals membres se senten identificats amb “Bertolt Brech”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada