El disc compacte és un suport digital utilitzat per emmagatzemar qualsevol tipus d'informació. Els CD estàndard tenen un diàmetre de 12 centímetres i poden emmagatzemar fins a 80 minuts d'àudio o 700 MB transmissió de dades. Els miniCD tenen 8 cm i són usats per a la distribució de senzills i de controladors guardant fins a 24 minuts d'àudio o 214 MB de dades.
El disc compacte va ser creat per l'holandès Kees Immink, de Philips, i el japonès Toshitada Doi, de Sony, el
1979. L'any següent, Sony i Philips, que havien desenvolupat el sistema d'àudio digital Compact Disc, però les vendes no van tenir èxit per la depressió econòmica d'aquella època. Començava el llançament del nou i revolucionari format de gravació àudio que posteriorment s'estendria a altres sectors de l'enregistrament de dades. El sistema òptic va ser desenvolupat per Philips mentre que la Lectura i Codificació Digital va córrer a càrrec de Sony, va ser presentat al juny de 1980 a la indústria i es van adherir al nou producte 40 companyies de tot el món mitjançant l'obtenció de les llicències corresponents per a la producció de reproductors i discos. En 1981, el director d'orquestra Herbert von Karajan convençut del valor dels discs compactes, els va promoure durant el festival de Salzburg i des d'aquest moment va començar el seu èxit. Els primers títols gravats en discs compactes a Europa van ser la Simfonia Alpina de Richard Strauss, el 1983 es produiria el primer disc compacte als Estats Units per CBS sent el primer títol en el mercat un àlbum de Billy Joel.
L'era digital va ser un canvi molt radical per al registre del so, es va donar una gran revolució ja que aquesta va fer que la gravació del so sigui més econòmica, encara que entre altres coses també s'ha de destacar que tant la gravació com la reproducció de l'àudio digital en comparació a l'analògic fa que es redueixi la mida del suport gravat, a més gairebé tots els dispositius digitals tendeixen a tenir major vida útil, també els suports tenen més durada i millor qualitat. Si bé al principi del naixement dels mitjans digitals per a la reproducció eren molt costosos, i la gent potser trigà a adaptar-se als mateixos, en uns pocs anys el mitjà digital va desplaçar als discs de vinil. Anys més tard el sorgiment de gravadors i reproductors digitals desplaçarien al casset per les mateixes raons.
Si voleu saber més sobre els cd's, aquí us deixo una pagina perquè veieu com es fan un:El disc compacte va ser creat per l'holandès Kees Immink, de Philips, i el japonès Toshitada Doi, de Sony, el
1979. L'any següent, Sony i Philips, que havien desenvolupat el sistema d'àudio digital Compact Disc, però les vendes no van tenir èxit per la depressió econòmica d'aquella època. Començava el llançament del nou i revolucionari format de gravació àudio que posteriorment s'estendria a altres sectors de l'enregistrament de dades. El sistema òptic va ser desenvolupat per Philips mentre que la Lectura i Codificació Digital va córrer a càrrec de Sony, va ser presentat al juny de 1980 a la indústria i es van adherir al nou producte 40 companyies de tot el món mitjançant l'obtenció de les llicències corresponents per a la producció de reproductors i discos. En 1981, el director d'orquestra Herbert von Karajan convençut del valor dels discs compactes, els va promoure durant el festival de Salzburg i des d'aquest moment va començar el seu èxit. Els primers títols gravats en discs compactes a Europa van ser la Simfonia Alpina de Richard Strauss, el 1983 es produiria el primer disc compacte als Estats Units per CBS sent el primer títol en el mercat un àlbum de Billy Joel.L'era digital va ser un canvi molt radical per al registre del so, es va donar una gran revolució ja que aquesta va fer que la gravació del so sigui més econòmica, encara que entre altres coses també s'ha de destacar que tant la gravació com la reproducció de l'àudio digital en comparació a l'analògic fa que es redueixi la mida del suport gravat, a més gairebé tots els dispositius digitals tendeixen a tenir major vida útil, també els suports tenen més durada i millor qualitat. Si bé al principi del naixement dels mitjans digitals per a la reproducció eren molt costosos, i la gent potser trigà a adaptar-se als mateixos, en uns pocs anys el mitjà digital va desplaçar als discs de vinil. Anys més tard el sorgiment de gravadors i reproductors digitals desplaçarien al casset per les mateixes raons.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada