dimecres, 24 de febrer del 2010

Un pas més: el GRAMÒFON

Des de 1877 es van desenvolupar múltiples artefactes similars al fonògraf i van sorgir les anomenades "talking machines"(màquines parlants). No obstant això, només el gramòfon va aconseguir fer ombra a la invenció de Edison.

En 1888, Emile Berliner va patentar el gramòfon, instrument molt similar al fonògraf que es va utilitzar per sonoritzar les pel·lícules cinematogràfiques i va ser punt de partida de la CBS (Columbia Broadcasting System). El gramòfon de Berliner va adoptar els mateixos conceptes del fonògraf de Edison sol que va canviar el cilindre pel disc.

Què és un gramòfon?

És un aparell fonogràfic que reprodueix les vibracions de so enregistrades en un disc.

PRINCIPI DE FUNCIONAMENT

El gramòfon de Berliner va ser inventat o patentat en 1887 o 1888. Consta d'un plat giratori, un braç, una agulla o pua i un amplificador o botzina, i un motor a corda el qual girava a 78 o 80 RPM.


El de la imatge és el primer gramòfon de Berliner

El gramòfon utilitza un sistema d'enregistrament mecànic analògic en el qual les ones sonores són transformades en vibracions mecàniques, que fan moure una pua que traça solcs que conformen una espiral sobre la superfície d'un disc metàl·lic que ha estat tractat químicament. En forma inversa, al recórrer el solc d'un disc de material termoplàstic que gira en el plat del dispositiu per part de la pua, es generen vibracions mecàniques les quals es transformen en so que és emès per la botzina.

En origen, hi havia dos tipus de gramòfons:

-Gramòfons d'aire calent
-Gramòfons "Li Violon qui chante"

Els primers discos del gramòfon són aquests





Cara impresa




i revers



Alguns enllaços sobre el tema:

Gramòfon portàtil














I després del gramòfon, apareix el tocadiscos... Però això ja és una altra història...