Videojoc de la setmana: Silent Hill

Aquesta setmana parlarem de Silent Hill, la saga de videojocs de temàtica survival horror. Silent Hill pertany a la coneguda companyia japonesa Konami (cliqueu aquí per la pàgina oficial).

A l'any 1999, neix Silent Hill, un joc que obté gran èxit en àmbit general per les seves complexes històries, que es van desvetllant en escenes a mesura que va transcorrent el joc.

A dia d'avui disposem de 5 entregues principals (en preparació una sisena), per a PlayStation i PC. A més hi ha hagut altres llançaments secundaris per a PSP, Nintendo Wii, mòvil i Iphone. Cada entrega sempre és diferent a l'anterior, encara que algunes tenen relació entre elles.


El títol del joc ve donat pel nom del poble on es passa la història principal. L'estrany cas de Silent Hill, és que es passen diferents realitats paral.leles. Per dimensions paral·leles ens referim a diferents tipus de pantalla on transcorren els fet. Sempre és el mateix lloc però sempre és diferent l'ambientació. Podem diferenciar fins a tres tipus de dimensions: el poble habitat, el poble deshabitat i el poble fosc i lúgubre. Els protagonistes de la història solen estar entre les dues últimes dimensions. Llocs on ocorren fenòmens paranormals, desaparicions estranyes i ritus religiós-sectaris.

Música i ambientació sonora

Una de les característiques principals de Silent Hill és l'ambientació, que manté la constant tensió del jugador i ve de la mà d'Akira Yamaoka, compositor de la saga i per als temes principals del joc, amb la col.laboració dels cantants Joe Romersa i Mary Elisabeth McGlynn.

Akira Yamaoka, compositor

Els efectes sonors també juguen un important paper en la saga. A partir de Silent Hill 2 es comença a utilitzar el noise effect, semblant al soroll blanc de la televisió. Vindria a ser semblant al so que fa la nostra tele quan no hi ha canal sintonitzat. Aquest efecte crea la sensació de presències desconegudes, creant la tensió constant que en qualsevol moment pot passar alguna cosa.

Les realitats paral·leles

La música i els sons ambientals fan un tot amb el paisatgisme creat. En les pantalles que ens anem a moure, destaquem dues ambientacions diferents. En el primer món, per dir-ho d'alguna manera, està sempre envoltat d'una boira densa, que limita la visió. Els monstres que apareixen, nomès podem intuïr la seva posició (degut a la boira) gràcies al noise effect. El personatge, al principi de la història sol trobar-se una ràdio, que en principi sembla estar trencada, però ens adonarem que cada cop que estem a prop d'un mostre, la ràdio començarà a fer el típic soroll blanc.


El segon món és molt més lúgubre i fosc, donant-li un toc d'òxid i sang a parets, sòls i sostres, en aquest cas no hi ha boira, només foscor i éssers de l'inframón. Normalment fins a les dues primeres entregues, la part principal era la pantalla de boira fins que s'escoltava una alarma. Això donava pas al segon món. Era com si es fes de nit. Mentres més s'avança el joc, menys moments de pantalla enboirada i més el segón món, fins que arrivant al final del joc, tot és el món oxidat.


Personatges principals

Sempre hi ha un personatge protagonista, el qual en la majoria de casos es veu en una situació en què es veu forçat a anar a Silent Hill. En el cas del primer lliurament de la saga, el protagonista, Harry Mason, arriba al poble seguint les pistes que va deixant la seva filla en desaparèixer.

Harry Mason (Silent Hill) i Heather (Silent Hill3)

Personatges secundaris

A l'estar en un poble fantasma, es veu poca vida humana. Hi ha sempre diversos personatges secundaris. Surten poc, i de vegades en diversos punts del joc, però el seu paper sol ser bastant important per a l'argument de la història. Són persontages que tambè han arribat a Silent Hill de manera imprevista. Alguns porten més temps i ens donaran informació referent a la situació. Altres porten fins i tot menys temps que nosaltres i estaran espantats.


Monstres, monstres per tot arreu!

Parlem dels enemics. Solen ser monstres estranys, plens de sang i sempre tenen el protagonista com a objectiu. Però aquestes bèsties només són enemics secundaris, normalment l'anomenat cap final sol ser una persona amb l'objectiu principal de sacrifici per la deïtat a la qual adoren en Silent Hill. Monstres a destacar estan les Puppet nurse o infermeres, els gossos groaner i Red Pyramid Head, cap piràmide, hi ha molts més, però aquests són els més coneguts.


Tu fas, tu tens el teu final...

Cal dir a més, que una altra de les característiques interessants de Silent Hill és la possibilitat de diferents finals. A mesura que va transcorrent el joc, segons les accions del jugador, obtindrem un final o un altre. És possible aconseguir-tots. A internet circulen les guies i aquestes expliquen quines accions requereixen. Tot i que recomanem utilitzar les guies només un cop passat el joc per primera vegada. Així la intriga es manté fins al final.

Regalets

Un altre aspecte que destaquem és que una vegada t'has passat el joc per primer cop, es desbloquegen objectes interessants, com armes de munició il·limitada, vestits per al personatge principal, fins i tot es veuen records d'anteriors sagues.

Merxandatge

Per finalitzar, després de fer un repàs a les característiques principals, afegir que la saga no només s'ha limitat al llançament de videojocs, sinó que disposa de novel.les, còmics, Cd de les seves bandes sonores i fins i tot una pel lícula portada al cinema el 2006 (cliqueu aquí per veure l'official site).


Cartell de la pel·lícula.

Annexes

Amb bones crítiques aconsegueix que esperem impacients a una nova entrega de la saga o nou marxandatge per als més aficionats.
<" onmouseover="this.style.backgroundColor='#ebeff9'" onmouseout="this.style.backgroundColor='#fff'">

Capçalera del Silent Hill2

Capçalera del Silent Hill4

Capçalera del proper Silent Hill, la sisena entrega