
En les primeres versions en producció, les gravacions es realitzaven sobre la superfície exterior d'una tira de paper d'estany.
A la dècada de 1880 es van començar a produir en massa els cilindres de cera. Aquests contenien les gravacions de so en solcs sobre l'exterior d'uns cilindres buits de cera lleugerament tova. Aquests cilindres es podien retirar i posar amb facilitat en el mandril de la màquina que els reproduïa.
Edison Records, Columbia Phonograph i altres empreses van decidir un sistema estàndard: un cilindre amb uns 10 cm de llarg i 5,7 cm de diàmetre, que tenien una capacitat d'uns dos minuts de música o un altre tipus de so.

Aquesta rèplica és obra de l'Gakken's Sophisticated Science Kit for Adults del Japó i reprodueix sobre un got de plàstic, el funcionament del primer fonògraf patentat per Edison ara fa 132 anys.
Enllaços relacionats:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada