El casset compacte va ser patentat el 1964, per la divisió dels Països Baixos de
El 1965, va aparèixer la cinta magnètica verge, que es va comercialitzar amb diferents formats.
El casset tenia sentit perquè el magnetòfon no era un equip de fàcil transport ni portàtil, el casset, de mida molt menor i compacte.
Al principi, finals dels '60 i principi dels '70, era tan pobra la demanda, que fins i tot es llançaven els àlbums de música en casset després que s'haguessin posat en venda els LPs. (Com ocorre avui amb el cinema que primer s'estrena en cinema i després d'un període es posa a l'a venda el DVD). La poca demanda s'explica perquè els primers cassets tenien inhabilitada la funció de gravar, eren sols reproductors no gravadors.
La qualitat del so del casset va millorar notablement amb la introducció dels sistemes de reducció de sorolls Dolby.
La cinta verge va ser introduïda per la casa japonesa Maxell, a mitjan els '70.
El 1980, va aparèixer la cinta de metall de major qualitat. Paral·lelament van començar a aparèixer els walkmans (petits reproductors de casset portàtils amb auriculars) que permetien a l'usuari escoltar la seva música en qualsevol moment i en qualsevol lloc.
Els compacs discs (Audio Compact Discs (CD-DA)) foren introduïts per primera vegada al 1980 de la mà de Philips y Sony com alternativa als discs de vinil i dels cassettes. Res tornaria a ser igual.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada