divendres, 26 de febrer del 2010

El casset


El 1963, la casa Philips va llançar al mercat els primers gravadors per a cintes de casset.

El casset compacte va ser patentat el 1964, per la divisió dels Països Baixos de la Philips Company, però el nou invent no va adquirir rellevància fins un temps després.

El 1965, va aparèixer la cinta magnètica verge, que es va comercialitzar amb diferents formats.


El casset tenia sentit perquè el magnetòfon no era un equip de fàcil transport ni portàtil, el casset, de mida molt menor i compacte.


Al principi, finals dels '60 i principi dels '70, era tan pobra la demanda, que fins i tot es l
lançaven els àlbums de música en casset després que s'haguessin posat en venda els LPs. (Com ocorre avui amb el cinema que primer s'estrena en cinema i després d'un període es posa a l'a venda el DVD). La poca demanda s'explica perquè els primers cassets tenien inhabilitada la funció de gravar, eren sols reproductors no gravadors.

La qualitat del so del casset va millorar notablement amb la introducció dels sistemes d
e reducció de sorolls Dolby.

La cinta verge va ser introduïda per la casa japonesa Maxell, a mitjan els '70.

El 1980, va aparèixer la cinta de metall de major qualitat.
Paral·lelament van començar a aparèixer els walkmans (petits reproductors de casset portàtils amb auriculars) que permetien a l'usuari escoltar la seva música en qualsevol moment i en qualsevol lloc.

Els compacs discs
(Audio Compact Discs (CD-DA)) foren introduïts per primera vegada al 1980 de la mà de Philips y Sony com alternativa als discs de vinil i dels cassettes. Res tornaria a ser igual.


dijous, 25 de febrer del 2010

El rei del "scratch": EL TOCADISCS

EL DISC DE VINIL:

El disc de vinil va aparèixer el 1888 al costat del gramòfon. Al principi es van gravar discs de 5" a 78 o 80 RPM. Per l'època, aquesta velocitat amb motors a corda no es podia controlar molt bé, no fins a l'arribada dels motors asíncrons. Acabat el 1900 es va començar a gravar a les dues cares.

Aproximadament al 1934, van aparèixer els discs d'acetat, aquests permetien una gravació més ràpida, la qual no necessitaria cap tractament químic. El seu principal inconvenient era que només duraven cinc o sis reproduccions.

El 1931 es va inventar la velocitat de 33 RPM, que al ser menor donava més durada al disc d'uns quinze a vint minuts. El 1945 es crea la manera de fer més petits els solcs i així fer que entrin més solcs que abans, se la va anomenar "microsolc", que era capaç d'arribar a entrar gairebé deu solcs a un mil.límetre, gràcies a aquesta nova tecnologia i a la velocitat de 33 RPM, els discos de vinil ara poden arribar a durar de trenta a més de quaranta minuts.

ELS TOCADISCS:

Un tocadiscs és un sistema de reproducció del so fill del fonògraf ja que utilitza el mateix tipus de tecnologia, substituint el cilindre del fonògraf per un disc.

El tocadiscs també ha estat conegut com platina giradiscs, giradiscs, fonochasis o pickup. Cap d'aquestes quatre últimes nomenclatures té massa acceptació.

Va ser inventat el 1925 amb la idea de reproduir discs de forma elèctrica, portant beneficis com més qualitat en el so, menys desgast del disc i la pua i posseir el control del volum. A més va donar a lloc a noves velocitats del disc. Generalment els tocadiscs reprodueixen a 33 RPM i 45 RPM.

Aquest artefacte es convertiria en el sistema reproductor de so que es mantindria per més temps fins a l'actualitat, tant per a la venda com per a l'ús. Cap a 1950 apareixen els anomenats "combinats", generalment tocadiscs amb ràdio. El 1958 es van començar a publicar els primers discos en estèreo.

LA HISTÒRIA DEL TOCADISCS:

El tocadiscs va aparèixer per primera vegada el 1925, just quan també apareixen els primers amplificadors de vàlvules i neix el "pick-up".

A més, els tocadiscs van sorgir amb la idea de reproduir els discs de forma elèctrica i no mecànica, la reproducció elèctrica dels discs portava molts avantatges: com poder tenir el control de volum de la reproducció, el tocadiscos ara posseïa un motor elèctric que feia que el plat giradiscs rotara a una velocitat constant de 78 RPM o 33 RPM, aconseguint així millor qualitat i menor desgast del disc pel pes del braç, entre d'altres beneficis.

Més tard van aparèixer tocadiscs més sofisticats: Els semiautomàtics: quan s'acabava el disc eren capaços de retornar el braç fonocaptor automàticament al seu lloc i apagar el motor i el corrent de l'aparell. Els automàtics eren capaços de moure el braç per si mateixos per reproduir el disc, així també si es posaven diversos discos al mateix temps es podia reproduir diversos discos (només una cara), i acabar automàticament la reproducció de tots. No obstant això, aquests tocadiscs es van retirar del mercat perquè gastaven el disc a causa del pes del braç. A aquests tocadiscs se'ls deia Wincofono en alguns països ja que WinCE era la marca que els produïa.

Plat giradiscs:

La part del plat giradiscos en què el disc dóna voltes és la que es coneix com a rotor. No obstant, el rotor no és l'única part del plat giradiscs, ja que aquest també engloba el motor encarregat de proporcionar l'energia al rotor. La velocitat amb què el motor faci girar el rotor ha de ser ajustada, per permetre el fregament precís de l'agulla amb el solc del disc. Si aquesta velocitat no es correspon, el so no serà correctament reproduït.

Alguns dels nous tocadiscs tenen a la vora del plat giradiscs fileres de punts, tantes com siguin les diferents velocitats a les que el plat pot girar. Al costat del plat hi ha una llum estroboscòpica, i, quan el plat gira, una de les fileres de punts hauria de produir la sensació que aquesta filera està aturada o si no, al veure una determinada fila fa la sensació que gira molt a poc a poc. Si passa això, vol dir que el plat gira fidelment a la velocitat indicada, depenent de la velocitat 16, 45, 33 o 78 RPM, dependrà la filera. Aquest sistema s'utilitza per saber que el sistema de tracció del tocadiscs està funcionant correctament.

El petit eix per ajustar el disc al plat pot variar, ja que si el tocadiscs ve amb un plat molt petit, tindrà l'eix molt més gran (de la mida dels discs de 7 "a 45 RPM), i en el cas que el plat sigui més gran i tingui com a mínim dues velocitats (33 i 45 RPM), el plat tindrà l'eix de mida normal. Existeixen en el mercat adaptadors per poder utilitzar tocadiscs amb el plat gran i adaptar-lo a l'eix comú, clar si el tocadiscs té la velocitat de 45 RPM.




PARTS DEL REPRODUCTOR DE DISCOS:

El rotor: és l'element que sosté el plat giratori sobre el qual es posa el disc. És molt important que la rapidesa de gir sigui l'adequada perquè la reproducció tingui bona fidelitat. Les velocitats estàndard de rotació són 16, 33, 45 i 78 revolucions per minut.

Braç fonocaptor: uneix el cos de la màquina amb la càpsula. Es mou empès pel solc imprès en el disc, aquest porta la informació que ha de ser amplificada.

La càpsula fonocaptora: és la part que està en contacte directe amb el disc. Capta el registre del suport en lliscar per la pista, transforma aquesta vibració en ones elètriques de baix voltatge.












-Scratch com es va descobrir:


El DJ que va descobrir el terme anomenat com Scratch, usat en gairebé tots els grups de Hip hop, fou GRAND WIZARD THEODORE. En una entrevista va dir el següent:

"Un dia estava escoltant música, amb el volum una mica alt, i la meva mare va colpejar la porta cridant molt fort: "Si no apagues aquesta música, t'estrangularé!" al mateix temps que ella em cridava vaig mantenir els auriculars al meu cap, vaig aturar el vinil i vaig començar a portar el disc cap endavant i cap enrere i vaig al.lucinar, així que vaig començar a experimentar amb això durant un parell de mesos, fins que el vaig treure, i vaig sortir amb l'Scratch"

El SCRATCH ha sofert una gran evolució des que va ser inventat als anys 70's per GRAND WIZARD THEODORE. A aquesta evolució han contribuït grans personatges dins el moviment del scratch com Grand Master Flash, Dj Flare, Mix Master Mike i per descomptat el que està considerat millor dj de scratch del món: Dj Qbert.

Però que és el scratch?

Scratch és un anglicisme que significa literalment ratllar o esgarrapar. Té diferents significats segons l'àmbit en què s'apliqui.

En música, es diu així una tècnica utilitzada pels DJs de hip-hop i música electrònica, que consisteix en moure un disc de vinil cap endavant i cap enrere sobre el plat del tocadiscs per crear un efecte semblant al de ratllar el disc i que ben utilitzat, ajuda a construir ritmes i frases melòdiques. Alguns instruments de música electrònica incorporen un comandament giratori circular per imitar aquest efecte.


Amb el pas del temps, l'scratch ha arribat a nivells que superen la definició de "moure un vinil cap endavant i cap enrere". Al llarg dels anys, i ajudant-se de les taules de mescles, els djs han inventat desenes de tècniques que poden convertir un so molt senzill en tot un repertori de notes musicals amb compàs i ritme. Per crear aquests ritmes es recorre a "tallar" el so, és a dir, crear un silenci usant la taula de mescles de tal manera que un so continu pot quedar dividit en diverses notes. D'aquesta manera s'han creat "trucs" o tècniques com el transformer, els flare, l'crab, etc.

Moltes tècniques poden prescindir de la taula de mescles ja que en ser el vinil un mitjà analògic, és sensible a cops, vibracions i variacions de velocitat, per tant el dj pot crear infinitat de sons partint d'un de sol, fent vibrar el vinil amb la seva mà o variant la velocitat de moviment del disc, així, apareixen "trucs" com la "UZI", els "tears", els "tips" etc.


Bé i ara, a dia d'avui, seguim així, amb els vinils... però d'una altra forma. La dificultat de transportar els tocadiscs i la frgilitat dels discos van desencadenar en la cerca de nous formats més flexibles i còmodes. En pocs anys, els casettes i les cintes guanyarien adeptes...




dimecres, 24 de febrer del 2010

Un pas més: el GRAMÒFON

Des de 1877 es van desenvolupar múltiples artefactes similars al fonògraf i van sorgir les anomenades "talking machines"(màquines parlants). No obstant això, només el gramòfon va aconseguir fer ombra a la invenció de Edison.

En 1888, Emile Berliner va patentar el gramòfon, instrument molt similar al fonògraf que es va utilitzar per sonoritzar les pel·lícules cinematogràfiques i va ser punt de partida de la CBS (Columbia Broadcasting System). El gramòfon de Berliner va adoptar els mateixos conceptes del fonògraf de Edison sol que va canviar el cilindre pel disc.

Què és un gramòfon?

És un aparell fonogràfic que reprodueix les vibracions de so enregistrades en un disc.

PRINCIPI DE FUNCIONAMENT

El gramòfon de Berliner va ser inventat o patentat en 1887 o 1888. Consta d'un plat giratori, un braç, una agulla o pua i un amplificador o botzina, i un motor a corda el qual girava a 78 o 80 RPM.


El de la imatge és el primer gramòfon de Berliner

El gramòfon utilitza un sistema d'enregistrament mecànic analògic en el qual les ones sonores són transformades en vibracions mecàniques, que fan moure una pua que traça solcs que conformen una espiral sobre la superfície d'un disc metàl·lic que ha estat tractat químicament. En forma inversa, al recórrer el solc d'un disc de material termoplàstic que gira en el plat del dispositiu per part de la pua, es generen vibracions mecàniques les quals es transformen en so que és emès per la botzina.

En origen, hi havia dos tipus de gramòfons:

-Gramòfons d'aire calent
-Gramòfons "Li Violon qui chante"

Els primers discos del gramòfon són aquests





Cara impresa




i revers



Alguns enllaços sobre el tema:

Gramòfon portàtil














I després del gramòfon, apareix el tocadiscos... Però això ja és una altra història...

KLITE Codec Pack

El K-Lite Codec Pack és una col·lecció de filtres DirectShow, VFW / ACM còdecs, i eines. Codecs DirectShow que són necessaris per codificar i descodificar els formats d'àudio i vídeo. El K-Lite Codec Pack està dissenyat com una solució fàcil per reproduir tots els teus arxius d'àudio i vídeo. Amb el K-Lite Codec Pack hauria de ser capaç de reproduir tots els formats populars d'àudio i vídeo i fins i tot diversos formats menys comuns.

El K-Lite Codec Pack té un parell d'avantatges importants en comparació amb altres paquets de còdecs:

· El pack és adequat tant per a usuaris principiants i experts.
· És un paquet molt complet, que conté tot el necessari per a reproduir les teves pel·lícules.
· És molt fàcil fer una instal·lació totalment personalitzada amb l'assistent integrat.
· El paquet té moltes opcions, que li permeten ajustar a les seves pròpies necessitats i preferències específiques.
· La instal·lació és totalment personalitzable, el que significa que som capaços d'instal·lar només aquells components que realment desitgem.

L'hem instal·lat a casa d'oficis perquè accepta tota mena de fitxers de vídeo i àudio.


Còdecs al nostre ordinador

Un còdec és un dispositiu o programa d'ordinador capaç de codificar o descodificar dades digitals o senyals. La paraula còdec és un acrònim (una barreja de dues o més paraules) "compressor-descompressor 'o, més exactament," codificador-descodificador ".

Hi ha dos tipus de còdecs:

Còdecs d'àudio amb pèrdues:
  • En àudio s'aprofiten les limitacions del sistema auditiu humà per a comprimir les dades d'audio. El nivell de compressió es pot controlar i depèn de la qualitat que es vulgui obtenir, la mida del fitxer, l'ample de banda de la xarxa, el temps de compressió ... s'utilitzen compressions màximes per a transmissions, especialment quan són serveis en directe com telefoníao reproduccions en directe com podcasting.

Còdecs d'àudio sense pèrdues:
  • Aquests còdecs utilitzen una compressió sense pèrdues per minimitzar la mida del flux de dades. Per realitzar aquesta codificació es fan servir algoritmes basats en l'eliminació de la redundància del senyal d'àudio, i per tant en el grau de predicibilitat de la informació.

Per poder utilitzar el màxim nombre de formats d'àudio i vídeo en les nostres tasques, després d'instal·lar i configurar windows i els principals programes, ham hagut d'instal·lar còdecs. Aquest és el paquet que hem utilitzat: Klite.



dimarts, 23 de febrer del 2010

El fonògraf i les primeres gravacions

Thomas Edison va concebre el fonògraf el 18 juliol 1877 per gravar missatges telefònics, utilitzant paper encerat en la seva primera prova.

En les primeres versions en producció, les gravacions es realitzaven sobre la superfície exterior d'una tira de paper d'estany.

A la dècada de 1880 es van començar a produir en massa els cilindres de cera. Aquests contenien les gravacions de so en solcs sobre l'exterior d'uns cilindres buits de cera lleugerament tova. Aquests cilindres es podien retirar i posar amb facilitat en el mandril de la màquina que els reproduïa.

Edison Records, Columbia Phonograph i altres empreses van decidir un sistema estàndard: un cilindre amb uns 10 cm de llarg i 5,7 cm de diàmetre, que tenien una capacitat d'uns dos minuts de música o un altre tipus de so.












Aquesta rèplica és obra de l'Gakken's Sophisticated Science Kit for Adults del Japó i reprodueix sobre un got de plàstic, el funcionament del primer fonògraf patentat per Edison ara fa 132 anys.






Enllaços relacionats:

RUTES/PATH

Les rutes o en anglès Path és la manera de fer referència a un arxiu informàtic o directori en un sistema de fitxers d'un sistema operatiu determinat.

Això és una ruta/path:

C:\Documents and Settings\pedro\Mis Documentos\Mi Música\canción.ogg

Assenyala la localització de directoris o arxius mitjançant una cadena concreta. Això pot ser diferent depenent del sisitema operatiu i del sistema d'arxius en qüestió.

Aquesta ruta es compon dels noms dels directoris que conformen el camí fins al nostre arxiu o directori al llarg de l'arbre de directoris, i finalment estarà el nom de l'arxiu o directori que es vol referenciar. Aquests noms estaran separats per un caràcter delimitador que usualment serà "\" en sistemes MS-DOS/Windows (Microsoft) o "/" en sistemes UNIX/Linux.

Si poses en un arxiu un mateix nom amb la mateixa estensió a diferents localitzacions ja sigui directoris o carpetes ho pot fer sense cap problema però està subjecta a cometre errors.

Fins i tot pots tenir en la mateixa carpeta o directori el mateix nom canviant la extension per exemple:
ismael.txt i ismael.doc.


Error d'arxius per usar el mateix nom:
Exemple de rutes
  • Rutes a arxius
D:\command.com
/home/miusuario/documento.doc
  • Rutes a directoris:
C:\windows\
/home/cualquier-usuario/
Maneres d'expressar una ruta

En la majoria dels sistemes operatius i sistemes d'arxius, una ruta es pot expressar en forma relativa o en forma absoluta:

Les rutes absolutes assenyalen la ubicació d'un arxiu o directori des del directori arrel del sistema d'arxius. Per exemple és una ruta absoluta /home/dir1/arc1.fil que assenyala la ubicació de arc1.fil des de l'arrel del sistema d'arxius.

Les rutes relatives assenyalen la ubicació d'un arxiu o directori a partir de la posició actual del sistema operatiu en el sistema d'arxius. Per exemple és una ruta relativa dir1/arc1.fil que assenyala a l'arxiu arc1.fil dintre del directori dir1 en la ubicació actual.

Un altre exemple:

C:\Documents and Settings\pedro\Mis Documentos\Mi Música\canción.ogg

on:

    • 'C:' és la unitat d’emmagatzematge on es troba l’arxiu
    • '\Documents and Settings\pedro\Mis Documentos\Mi Música\' és la ruta de l’arxiu.
    • 'canción' és el nom de l’arxiu.
    • '.ogg' és l’extensió de l’arxiu. Aquest element, part del nom, és especialment rellevant en Windows perquè serveix per identificar quina aplicació està associada amb l’arxiu en qüestió, és a dir, amb quin programa es pot editar o executar l’arxiu.

dilluns, 22 de febrer del 2010

Extensions

Les extensions són una característica que sempre acompanyen a un arxiu. Bàsicament serveixen per dir-li al sistema què necessita per executar-lo.

Són un codi de lletres per identificar i diferenciar un arxiu d'altres. Ens dóna informació de les propietats i solen ser de tres lletres. Sempre van seguits d'un punt desprès del nom ("nom d'arxiu"."extensió").


Molts sistemes operatius els fan servir. N'hi ha tanta varietat d'extensions com programes. Normalment estan ocults, no els podem veure si no anem a l'arxiu i veiem les seves propietats; però tambè les podem activar per poder veure-les sense la necessitat d'anar sempre a les propietats.


Desocultar/Ocultar extensions a Windows XP.

Obrim qualsevol carpeta > Eines > Opcions de Carpetes > Veure :

En aquesta finestra veurem moltes opcions per activar o desactivar. Busquem "Oculta les extensions de fitxer per tipus d'arxius coneguts" i en funció del que vulguem fer activarem o desactivarem.

Desocultar/Ocultar extensions a Windows Vista.

Desde qualsevol arxiu o en l'explorador de Windows Vista > Opcions de fitxer > Veure >> Desactivar extensions ocultes per als tipus d'arxius coneguts > OK.

Si activem les opcions de desocultar veurem sempre (fins que les tornem a desactivar) les extensions.

Si l'activem hem de tenir compte de no canviar el nom de l'extensió, perquè si l'eliminem o el canvien possiblement el sistema operatiu no ens el reconegui. I no només amb canviar el nom de l'extensió el tindrem com a tal, es a dir, si tenim un ".bmp" i li posem el nom de ".jpg", no es convertirà en ".jpg" simplement haurem canviat el nom però no la propietat de l'extensió en sí mateixa. Si l'eliminem, directament no ens ho reconeixerà. Així que compte si activem veure les extensions.

Per finalitzar, aquí deixo un parell d'enllaços on podreu veure molts de les extensions existents.

Aquest primer és un llistat que mostra les extensions classificades per tipus (imatge, vídeo,...):
El segon és un llistat, classificat per ordre alfabètic on podrem anar a l'extensió que ens interessi conèixer directament per la lletra:

48 alternativas a Adobe Photoshop, 22 programas de escritorio y 26 servicios online

Ara que hem començat a parlar de fotografia i d'imatge a la web, la gent de Xatakafoto publica el post 48 alternativas a Adobe Photoshop, 22 programas de escritorio y 26 servicios online, un recull d'eines de retoc d'imatges per poder tenir una gran varietat d'opcions sempre a mà.




A l'entrada, mostren i comenten algunes de les moltes aplicacions que existeixen. Algunes són gratuïtes i altres, de pagament, però totes ens serveixen, en major o menor mesura, per al mateix comès: condicionar les imatges per maximitzar el seu ús a la xarxa.

XatakaFoto és un bloc que es fica de ple dins el món de la fotografia i les càmeres digitals, per donar-nos consells teòrics sobre el tema, acostar-nos diversos trucs, presentar-nos alguns dels fotògrafs més destacats, i també per parlar de les càmeres digitals, la seva evolució, nous llançaments, accessoris i un llarg etcètera.

Mai està de més donar-los un cop d'ull i provar altres utilitats disponibles. Visiteu el post i no el perdeu de vista.

Per si de cas, nosaltres ja ho hem agregat a delicious ...


ARXIUS I FITXERS


Els arxius

En els ordinadors, tota la informació es troba en forma de fitxers o arxius. Els documents de text, les imatges, els programes, les pàgines web... Encara que el seu aspecte sigui molt diferent, tota aquesta informació s'organitza en arxius.

Els arxius informàtics es diuen així perquè són els equivalents digitals dels arxius en targetes, paper o microfitxes de l'entorn d'oficina tradicional. Els arxius informàtics faciliten una manera d'organitzar els recursos utilitzats per emmagatzemar permanentment dades en un sistema informàtic.

Un fitxer és identificat per un nom (amb extensió) i la descripció de la carpeta o directori que el conté.

La majoria dels arxius informàtics són usats per programes d'ordinador. Aquests programes creen, modifiquen i esborren fitxers per al seu propi ús sota demanda. Els programadors que creen els programes decideixen quins fitxers necessiten, com es van dur a usar i (sovint) els seus noms.

Les propietats d'un arxiu

Per veure les propietats d'un arxiu a Windows, caldrà fer:
  • Seleccionar la icona de l'arxiu fent clic a sobre amb botó dret i obrir el menú contextual.
  • Feu clic sobre propietats amb el botó principal.
S'obrirà el quadre de diàleg Propietats d'arxiu que conté tota la informació referent a l'arxiu.

Qualsevol objecte sota Windows té Propietats, les quals es poden veure mitjançant un clic dret en l'objecte i triant Propietats, des del menú que apareix.

Els arxius en l'Explorer i El meu PC tenen propietats, com la data en què van ser creats i la mida del fitxer. Els documents de Word tenen encara més propietats d'arxiu. Aquestes poden ser visibles només dins d'una aplicació de l'Office, depenent de quina versió de Word i Windows s'està usant.

Per a més informació de la propietats d'un arxiu visita aquest enllaç:

http://www.jegsworks.com/Lessons-sp/words/report/step-fileproperties.htm


divendres, 19 de febrer del 2010

Història dels reproductors de sons

Avui fa exactament 132 anys que en Thomas Alva Edison va patentar el fonògraf, el primer enginy per enregistrar i reproduir so de la història.

Per això, pel que suposa per la humanitat, farem un repàs durant els propers dies de l'evolució de la reproducció dels sons, començant per la primera gravació i arribant fins els últims formats i suports digitals.

Farem una breu explicació dels diferents reproductors al llarg de la història i com han anat evolucionant.


Com a curiositat, deixo uns videos i uns enllaços que recullen les primeres gravacions que es van fer. És curiós, però aquells registres gravats en tubs encerats, ara els podem escoltar en format digital i verure'ls en vídeo a través de plataformes virtuals. Si l'Edison ho veiès!!

El que es diu va ser el primer registre sonor, és "Au clair de la lune" d'Édouard-Léon Scott de Martinville:



http://mangasverdes.es/2008/03/29/la-primera-grabacion-de-la-historia/

http://www.publico.es/ciencias/063950/primer/sonido/jamas/grabado

I aquí la primera gravació d'Edison, que va enregistrar la nana americana "Mary had a little lamb":




En entrades següents es parlarà de cada un dels reproductors de so de manera més detallada.


Service Pack 3 per a Windows XP

Microsoft Windows XP Service Pack 3, així com els seus precursors, és un paquet amb les més recents actualitzacions per al Windows XP que promet deixar el sistema més segur i estable. Són en total quatre noves funcions i més de mil correccions, llançades des del Service Pack 2 el 2004, per a Windows XP.

El millor és que el paquet és acumulatiu, és a dir, tant els usuaris del Service Pack 1 com del Service Pack 2 el poden instal·lar sense problemes.

Entre les principals característiques d'aquest Service Pack, té algunes funcionalitats importades del Windows Vista, com el Network Access Protection (NAP) i la presència d'alguns algoritmes d'encriptació en mòduls del kernel.

Encara que no presenta moltes modificacions notables, és un paquet indispensable per millorar la seguretat i estabilitat del Windows XP, és per això que l'hem instal·lat en els nostres equips.

A continuació, us deixo uns enllaços que parlen més d'ell:

dijous, 18 de febrer del 2010

particions. que son?

En l'entrada on explicàvem com vam fer la instal·lació de Windows XP als nostres ordinadors, vam parlar de fer particions. Però què és una partició?

Una partició de disc, en informàtica, és el nom genèric que rep cada divisió present en una sola unitat física d'emmagatzematge de dades.
Tota partició té el seu propi sistema de fitxers (format), normalment, gairebé qualsevol sistema operatiu interpreta, utilitza i manipula cada partició com un disc físic independent, tot i que aquestes particions són al primer disc físic.

A continuació, us ensenyem les particions del nostre disc, a casa d'oficis.



Tenim 3 unitats: programes - imatge de l'ordinador - dades.

Per què fer una partició?

- Es pot guardar una còpia de seguretat de les dades de l'usuari en una altra partició del mateix disc, per evitar la pèrdua d'informació important.

- En alguns sistemes operatius aconsellen més d'una partició pròpia, com per exemple, la partició d'intercanvi (swap) en els sistemes operatius basats en Linux.

En conclusió, fem les particions per a tenir el nostre pc més ordenat.


dimecres, 17 de febrer del 2010

Procés d'instal·lació Windows Xp

Avui us parlarem una mica sobre el procés que vam seguir, la setmana passada, per fer la instal·lació de Windows Xp als nostres equips.

El primer pas que vam fer mentres encara teníem el Windows Vista instal·lat al nostre pc, vam entrar amb el Hiren's Boot, el primer reiniciar el Windows Vista amb el cd dins del pc, amb això entrem des de el Hiren's Boot cd, escollim el programa (Partition Tools), una vegada fetes les particions al nostre disc dur, vam engegar amb el cd d'instal·lació Windows Xp .

Directament ens va sortir la finestra d'instal·lació (com aquesta). Vas seguint els passos, esculls la teva partició del disc on vols que vagi destinat el sistema operatiu, després pots formatejar la partició utilitzant diferents formats d'arxius i amb això fet.


Vam passar al inici d'instal·lació de Windows Xp.





Surt una finestra (com aquesta) que et diu els minuts, després ens van sortir diferents finestres de configuració com idioma, nom de l'equip i també ens demana un codi serial i ja amb això vam tenir el Windows Xp instal·lat al nostre pc.

Però no tot esta acabat perquè ara hauríem d'instal·lar drivers, actualitzar el sistema operatiu, etc. perquè l'ordinador tingui ja més capacitat per treballar.

divendres, 12 de febrer del 2010

Parlem de futur...

Per finalitzar desprès de veure tot el recorregut des dels inicis fins a un "possible futur", ens atrevim a predir el que pot arribar a passar amb internet, de com influirà de manera mundial i de manera personal.

Recopilem uns vídeos d'exemple d'aquesta hipòtesi del que ens podria deparar el futur en uns anys.

Aquest primer vídeo ens mostra com les grans empreses que controlen internet aniran evolucionant, com els mitjans de comunicacions que coneixem avui en dia van desapareixent i ens mostra tambè l'evolució de les interaccions socials:



Aquest relat va resultar guanyador a un programa de televisió, fent referència a què passarà dintre de 100 anys i com ens afectarà a les persones:



Fins i tot trobem adaptacions del cinema, quan va sorgir la revolució del gènere futurista rondant els anys 80, amb efectes especials (que no tenen res a veure amb els que tenim avui en dia) que ja mostraven una visió de futur com a hipòtesi del que podria arribar a passar.



De moment tot és producte de les ments imaginatives, però el fet que les noves tecnologies avancin a pas de gegant ès una realitat. Quí sap què és el que veurem d'aquí uns anys?

Internet: les connexions del futur


Dins de deu anys tots podrem tenir unes velocitats de connexió que arribaran als 100 Megabits per segon, deu vegades més del que tenim ara.

Trobareu més informació en http://tecnobid.blogspot.com/2009/04/internet-del-futur.html

També us deixo un vídeo sobre la xarxa:

http://www.rtve.es/television/20090326/red-tres14-febrero/254274.shtml

La velocitat de les xarxes d'avui es multiplicarà per 10.000 en el futur. Les videoconferències seran hologràfiques i es podran transmetre en segons pel·lícules en alta qualitat.

Com canviarà Internet la nostra vida diària?

Certs hàbits que en l'actualitat portem a terme en el nostre treball o en la nostra vida personal patiran una transformació important per culpa d'Internet:

Mitjans d'accés: gràcies a l'avenç de les connexions sense fils, el telèfon mòbil serà cada vegada més l'eina preferida pels usuaris per accedir a Internet i tenir la informació disponible en qualsevol lloc i en qualsevol moment.

Navegació: la relació amb la Web també canviarà substancialment. En el futur, serà possible navegar sense ratolí, utilitzant la veu i eliminant la necessitat de pantalles i teclats.

Compres: podrem comprar l'últim model de qualsevol producte de moda, per exemple un rellotge, en qualsevol botiga de Nova York i comprovar les seves característiques amb, fins i tot, dependent digital personal, sense moure'ns de casa.

Turisme: serà possible viatjar a qualsevol part del món i, en contemplar qualsevol paratge natural, automàticament aconseguir tota la informació relativa a aquest escenari en qualsevol dispositiu que portem a sobre.

Móns virtuals: en un futur, els mons virtuals són una cosa molt habitual gràcies a l'evolució d'interfícies més intuïtives i, la majoria de les persones tindran una vida virtual paral·lela a la real. Es confondrà realitat amb ficció?

Medicina: en uns anys es preveu que les diferents especialitats mèdiques poden utilitzar el telediagnòstic, per exemple en radiologia (per a transmissió d'imatges radiològiques), a través d'Internet, amb les mateixes garanties mèdiques que en l'actualitat es fa de forma presencial. Ja no serà necessari acudir tantes vegades a la consulta del metge per conèixer el nostre diagnòstic.

Llar: encara que ja hi ha alguns exemples en l'actualitat, en un futur no molt llunyà la majoria de les llars tindran tots els seus sistemes multimèdia i electrodomèstics connectats a la Xarxa. Així per exemple, els frigorífics podran conèixer el seu propi contingut i mostrar receptes en funció d'aquest.

Transport: els automòbils, també connectats a Internet, reconeixeran on són i van interrogar a certes bases de dades preguntes com: on és el restaurant més proper i què tenen al menú?

Més informació a

http://www.idg.es/pcworld/El-futuro-de-Internet:-lo-que-nos-queda-por-ver-/art194822.htm

dijous, 11 de febrer del 2010

La web 3.0 .

Actualment escoltem sentir de la seva arribada, però en realitat de què es tracta?

Dia a dia la tecnologia avança, i la web amb ella ha anat progressant any rere any, les xarxes socials per exemple no són cap novetat avui dia.

La imaginació ens permet creure en pàgines visibles des dels miralls dels nostres banys, capaços de recórrer la web, d'això es tracta la web 3.0, de pàgines capaces de comunicar-se amb altres mitjançant processament de llenguatge natural just aquí quan cobra sentit entre web semàntica i la web 3.0.

En l'aspecte semàntic es refereix, el web 3.0 és una extensió de l'wordwideweb en què es pot expressar no només el llenguatge natural, també es pot utilitzar un llenguatge que es pot entendre, interpretar utilitzar per agent programari, permetent d'aquesta manera trobar, compartir o integrar la imformacion més fàcilment.

I aquí un enllaç que parla també de la web 3.0:

http://portal.educ.ar/debates/eid/informatica/publicaciones/que-es-la-web-30-estamos-prepa.php

Per acabar, aquí us deixo un vídeo perquè les persones que no estan acostumades a llegir es facin una petita idea del que és la web 3.0.



Un salu2

dimecres, 10 de febrer del 2010

Actualment... la Web 2.0



El concepte de Web 2.0 fa referència a "una pressumpta segona generació a Internet, basada en serveis els usuaris dels quals col·laboren i comparteixen informació en línia en noves formes d'interacció social"

Web 2.0 és la web social i participativa, on el control està en mans de l'usuari en lloc del que els mitjans tradicionals ens tenien acostumats (emissor à receptor).

Comparació web1.0 i web2.0

Web 1.0 Web 2.0
Doble click --> Google AdSense
Ofoto --> Flickr
Akamai --> BitTorrent
mp3.com --> Napster
Britannica Online --> Wikipedia
personal websites --> blogging
evite --> upcoming.org and EVDB
domain name speculation --> search engine optimization
page views --> cost per click
screen scraping --> web services
publishing --> participation
content management systems --> wikis
directories (taxonomy) --> tagging ('folksonomy')
stickiness --> syndication

dimarts, 9 de febrer del 2010

L'enlairament d'Internet.

A Espanya, Internet va començar a enlairar al 1995. A partir de llavors, van començar a aparèixer un nombre desproporcionat d'empreses proveïdores d'accés a Internet. I és que, a finals de 1996 hi havia gairebé 300 empreses proveïdores d'accés a Internet, el que suposava el 10% de les empreses d'aquest tipus a tot el món, mentre que el percentatge d'usuaris espanyols no arribava al 0,3%.

Telefònica, mitjançant la seva xarxa "Infovia", permetia enllaçar als proveïdors d'accés a Internet amb els seus respectius clients a preu de trucada local, independentment de la ubicació geogràfica del proveïdor i del client.



L'actual forma de connectar-se a Internet ha variat substancialment gràcies a la proliferació dels accessos de cable i, sobretot, l'aparició de les línies ADSL. Ja no es paga ni per la connexió ni pel temps que s'estigui utilitzant la línia, sinó que existeix una tarifa fixa al mes. La velocitat d'accés també ha augmentat en gran manera, arribant a ser 40 vegades més ràpida que la dels mòdems convencionals.

En el futur, la connexió a Internet té dos principals camins que recórrer. D'una banda, les connexions sense fil, i per altra, les que fan servir la xarxa elèctrica.

Les connexions inalàmbriques, ordinadors de butxaca (PDA) que uneixen mòbil, càmera fotogràfica i bona part dels programes que es poden trobar en un equip de sobretaula són ja una realitat que permet connectar-se a Internet des de qualsevol lloc que tingui la cobertura necessària. L'auge de les xarxes sense fils lliures amb Wi-Fi (WiMax, una versió avançada de Wi-Fi, donarà encara una cobertura més gran) o la recent comercialització de la tecnologia "UMTS" a Espanya permeten portar Internet a gairebé qualsevol lloc.

La xarxa elèctrica, esta encara per arribar, però ja es poden veure hipòtesis del que podria ser, com per exemple solament endollant a la corrent ja tindríem connexió. Hi ha molts països i zones del món en què la línia telefònica encara no ha arribat, però que sí que ho ha fet la xarxa elèctrica per poder aprofitar la infraestructura elèctrica.

Ja present a Espanya, encara presenta, segons sembla, problemes d'interferències amb les ones de ràdio, produïdes pels mateixos cables d'electricitat.

dilluns, 8 de febrer del 2010

HISTORIA DE INTERNET ( ORIGENES )

HISTÒRIA D'INTERNET

Encara que sembli un fenomen recent, els inicis d'Internet es remunten 35 anys enrere.

La gran xarxa de xarxes no és un invent recent. Va donar els seus primers passos el 1969 i durant més de dues dècades va tenir un ús merament científic, fins que fa uns quinze anys va començar a ser coneguda pel gran públic. Des de llavors, aquesta 'petita' gran revolució ha modificat els costums de moltes persones, ja que Internet no és només un mitjà de comunicació, sinó també una eina de treball i una via per a les relacions socials i l'oci. Per arribar fins als nostres dies, Internet s'ha anat desenvolupant a poc a poc, al llarg de diverses fases.


Naixement. Dos teories enfrontades.

Pel que fa al naixement d'Internet, hi ha dues versions: la que atribueix el naixement als interessos militars de la guerra freda i la que ho relaciona amb la necessitat d'investigadors i estudiosos de compartir coneixements i resultats.

Aquí
us deixo un vídeo que va de la història d'internet.






ARPANET

Com a resultat d'aquestes investigacions, es va crear una xarxa, de nom ARPANET, que va ser l'embrió del que avui es coneix com Internet. El 2 de setembre de 1969, a la Universitat de Califòrnia a Los Angeles (UCLA), es va connectar el primer ordinador a aquesta primitiva xarxa. En pocs mesos es van unir més equips de diferents universitats, convertint-se així en una magnífica eina de comunicació per als investigadors.

Amb el temps, van anar sorgint altres xarxes paral.leles a ARPANET. No obstant això, totes eren tancades i incompatibles entre sí. Així que, seguint la màxima de "jo faig servir la teva xarxa i tu pots utilitzar la meva", es va crear una 'lingua franca' que permetés a les diferents xarxes interconnectar i parlar entre si (per poder, d'aquesta manera, reutilitzar els cars i pocs ordinadors que llavors existien).

Aquesta 'lingua franca' és un protocol (el llenguatge que usen els ordinadors per comunicar-), de nom TCP / IP. Tot i tenir més de 30 anys (es va crear el 1973), aquest protocol encara continua usant-se en l'actualitat. TCP converteix els missatges en paquets a la màquina emissora, i els reensambla en la màquina destinació per a obtenir el missatge original, mentre que IP és l'encarregat de trobar la ruta a la destinació.

Què és Internet?

Internet és un conjunt de xarxes, xarxes d'ordinadors i equips físicament units mitjançant cables que connecten punts de tot el món a travès del mateix protocol. Aquesta gegantina Xarxa es difumina en ocasions perquè les dades es poden transmetre mitjançant:

- Satèl·lit
- Mòbil
- Connectado de vàries maneres.

Protocol: un protocol és el llenguatge que utilitzen les computadores al compartir recursos . El protocol d'Internet es coneix com TCP/IP.

Com funciona Internet

En Internet, les comunicacions concretes s'estableixen entre dos punts: un és l'ordinador personal des del qual vostè accedeix i l'altre és qualsevol dels servidors que hi ha en la Xarxa i faciliten informació.

El fonament d'Internet és el TCP/IP, el protocol de transmissió que assigna a cada màquina que es connecta un nombre específic, anomenat Nom IP.

El protocol TCP/IP serveix per a establir una comunicació entre dos punts remots mitjançant l'enviament d'informació en paquets.

TCP/IP és la base de totes les màquines i programari sobre el qual funciona Internet: els programes de correu electrònic, transferència d'arxius i transmissió de pàgines amb text i imatges i enllacis d'hipertext.

En Internet la informació es transmet en petits trossos anomenats "paquets". L'important és la reconstrucció en el destí del missatge emès, no el camí seguit pels paquets que ho componen. Si es destrueix un node de la xarxa, els paquets trobaran camins alternatius. Aquest sistema no és elm és eficient, però resisteix les averies d'una part de la xarxa.

Protocol TCP/IP

El protocol TCP s'encarrega de fragmentar el missatge emès en paquets. En el destí, s'encarrega de reorganizar els paquets per a formar de nou el missatge, i lliurar-ho a l'aplicació corresponent.

El protocol IP enruta els paquets. Això fa possible que els distints paquets que formen un missatge poden viatjar per camins diferents fins a arribar al destí.



divendres, 5 de febrer del 2010

Els marcadors socials (3): Delicious

Tot cercant informació sobre els marcadors socials i Del.icio.us, hem trobat aquest video elaborat per Commoncraft, artistes del vídeo didàctic.

En només tres minuts i amb un llenguatge molt planer, ens expliquen com utlitzar aquest servei i els avantatges que presenten, per exemple, en entorns educatius com el nostre. El vídeo és en anglès, però té subtítols en català per facilitar la comprensió. Pareu atenció...

dijous, 4 de febrer del 2010

Els marcadors socials (2): Delicious


En una
entrada anterior, ja us vam explicar que existeixen nombrosos exemples de serveis de gestió de marcadors socials.

També us vam comentar que, potser, el servei més conegut sigui Del.icio.us (http://del.icio.us/), que funciona des de 2003 i pertany a Yahoo! Permet afegir els marcadors que clàssicament es guardaven als navegadors i categoritzar-los amb un sistema d'etiquetatge denominat folcsonomia (tags) que ajuda a identificar els recursos.



Nosaltres hem creat la pàgina http://delicious.com/staperpetua.co aprofitant els avantatges que ofereix aquest servei 2.0:

  • Podem accedir a la nostra llista de favorits des de qualsevol ordinador connectat a Internet.
  • Podem compartir-los amb qui vulguem.
  • Podem trobar usuaris amb interessos idèntics als nostres, que utilitzen les mateixes folcsonomies (etiquetes) i accedir als seus favorits.

Al nostre espai a Delicious anirem deixant totes aquelles URL i altres recursos que poden ser útils en el desenvolupament de la nostra feina: manuals, consells, dades, articles, etc. No la perdeu de vista!

Si voleu, també podeu consultar el tagroll en el menú lateral del bloc.

I per aquells que vulguin practicar, aquí van un parell d’enllaços molt útils…

"Del.icio.us. Guarda y comparte tus enlaces favoritos"

(http://www.faqoff.org/aprende/internet/delicious-00.htm)

"Animació. Com afegir marcadors a del.icio.us"

(http://www.faqoff.org/animaciones/delicious.htm)